“No és moment de decidir si volem un país de dretes o esquerres”

Ferran Mascarell, Delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid, analitza la imatge del procés sobiranista a la capital espanyola

La secció de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Sant Feliu va organitzar divendres passat la xerrada “La independència, com la veuen des de Madrid?”, on el delegat de la Generalitat de Catalunya a la capital espanyola, Ferran Mascarell, que va passar els primers anys de la seva infància a Sant Feliu abans de mudar-se amb la seva família a Sant Just, va fer una anàlisi de les diverses impressions que l’elit política i la societat madrilenya tenen del procés independentista català.

“La realitat a Madrid es molt variada. Per sort, la mirada és una mica més plural del que acostumem a veure”, assegurava Mascarell per començar la seva presentació. Segons el delegat de la Generalitat a Madrid, la mirada hegemònica, la del govern espanyol, es pot resumir en les paraules clau nacionalisme, populisme i il·legalitat. Explicava Mascarell que el primer argument que presenten aquells que defensen aquesta mirada és que el procés independentista és “un nacionalisme ranci, antic, que vol posar barreres”, una mirada que, segons Mascarell, “no té res a veure amb el que passa realment, però hi ha gent que s’acaba creient la mentida mil vegades repetida”. Quan aquest argument falla, diu Mascarell, es parla d’un moviment populista, “i quan l’anterior se’ls acaba, surt que és un moviment il·legal”.

Nacionalisme o patriotisme?

Si ens centrem amb el primer argument d’aquesta mirada que Ferran Mascarell va presentar com l’hegemònica dins dels que governen l’estat espanyol, el delegat de la Generalitat va assegurar que “el que passa a Catalunya és precisament resposta al nacionalisme espanyol” i va definir el procés que viu Catalunya com “un moviment obert que no té res a veure amb el nacionalisme d’anys enrere, però queda clar que per a ells la paraula nacionalista és negativa i per això ens la passen a nosaltres”. Per donar més força al seu argument, Mascarell va citar el diputat García Margallo, quan va dir “una cosa fantàstica: ”.

Però no només han estat els representants del Partit Popular els que han parlat en termes semblants als citats anteriorment. Ferran Mascarell també va posar com a exemple el President de la Comissió Gestora del PSOE, “que va dir que una Catalunya independent equival a un retorn a l’Edat Mitjana. I en el mateix moment va dir una altra cosa: . Ja veig el mecanisme, el que et preocupa és tornar a l’Edat Mitjana”, va dir un irònic Ferran Mascarell.

En aquest sentit, el Delegat de la Generalitat a Madrid va titllar de “paternalista i patrimonialista” el discurs de la majoria de polítics i ho va explicar de la següent manera: “El fons de la qüestió es que el nacionalisme està pensat sobre la idea que hi ha unes institucions que són propietàries de l’Estat”.

Independentment dels arguments presentats anteriorment, Ferran Mascarell va assegurar que “la idea que els catalans ens deixem portar és una idea que ha funcionat. I hi entren dos arguments més: tenim una televisió que ens ha rentat el cap i una escola que ha fet dels nostres fills uns nens sense criteri”.

Què en pensen els dirigents internacionals?

Quant al món diplomàtic, Ferran Mascarell assegura que “predomina el discurs que és una cosa interna de Catalunya”, però no dubta en assegurar que quan busques una mica més, “diuen i això, en el nostre argot, és molt bona notícia”. Tot i així, Mascarell destaca una “perceptible incomoditat pel moment que viu el món”

Un submón ple de matisos

Una cosa que Mascarell va voler deixar clara en tot moment és que “Quan dic Madrid, dic dirigents, no la societat madrilenya”, i va afegir que “invertir temps en aquesta societat és correcte, el nucli dur de la política no representa el sentir de la gent en general”. En aquest sentit, Mascarell va parlar també dels matisos que existeixen en el panorama dels mitjans de comunicació de la capital: “Hi ha tot un submón de mitjans digitals que pregunten, et volen veure, et volen conèixer, volen anar a les reunions que organitzem”, i va afegir que “en aquest submón hi ha una idea que comença a calar, que és la idea democràtica, que no es pot negar el que passa i en algun moment s’hi haurà de fer cas”.

Com a conclusió de la seva intervenció inicial, Ferran Mascarell va voler destacar que “l’Estat espanyol és un mal estat històric, ha estat sempre un estat deficient perquè ha estat en mans d’una elit excloent que s’ha anat reproduint a si mateixa i que, al final, ha creat una idea de fons que és la idea de la unitat”. Però Mascarell, cada cop que sent la paraula “unitat” provinent d’aquesta elit, hi sent “interès”: “és una elit interessada en que res canviï bàsicament perquè els seus interessos personals funcionen”, i afegeix que “els catalans, en aquesta estructura d’estat, subministrem una bona part dels recursos que necessiten per deixar les coses com estan”.

Però no totes les mirades sobre el procés sobiranista català són negatives. Segons Ferran Mascarell, hi ha un element de la realitat catalana que sorprèn i impressiona a la capital espanyola, “allò que els fa dubtar que no ens en sortirem: una és la unitat, l’eix fonamental de la victòria d’aquest procés, que aquest és un moviment portat per les classes mitjanes i treballadores del país. I l’altre és la qualitat del projecte, el debat, que es parli”. Precisament sobre aquest darrer punt, Mascarell va afegir que “nosaltres no volem un estat, volem un estat per construir benestar, volem una societat del benestar”.

Finalment, parafrasejant John F. Kennedy, Mascarell va assegurar que “qui està enquistat en el passat, està afectant el futur” i va afegir que “els catalans, molts, estem convençuts que ens estem perdent una oportunitat perquè podríem tenir un model de convivència i cooperació que podria beneficiar els dos estats”.

Cal fer pedagogia? 

Un dels elements que van sorgir en el debat posterior a la intervenció de Ferran Mascarell és la necessitat –o manca d’ella– de fer pedagogia amb les institucions espanyoles. En aquest sentit, el Delegat de la Generalitat va assegurar que “la pedagogia te un efecte escàs si en paral·lel no hi ha una capacitat de crear respecte, que vegin que davant hi ha una proposta seriosa, sòlida. Per això, quan nosaltres cometem petits errors, es multipliquen. Construir respecte és construir un continu de decisions correctes, que els partits catalans siguin conscients que la diversitat es consolidarà quan hi hagi un parlament constituent”. Finalment, Mascarell va assegurar que “ara no és el moment de decidir si volem fer un país de drets o d’esquerres. Ara és el moment de fer el país”.

En aquest sentit, Belén Murillo, representant de l’ANC a Madrid, que havia arribat ja començat l’esdeveniment directament des de Madrid, va assegurar que “per fer pedagogia l’altra part t’ha de reconèixer una autoritat moral que en aquests moments no es reconeix. Ens hem de mirar de tu a tu, la pedagogia no funciona”.

El proper acte de la secció de l’ANC a Sant Feliu serà d’aquí dues setmanes amb la presència de Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb.