“Per la diada del nostre aniversari, volem estar amb les altres colles de la ciutat”

La colla celebra aquest any el seu 20è aniversari

El Txema Revuelta porta 19 anys fent castells. Després de passar per la Colla dels Ganàpies de la UAB i els Xiquets de Tarragona, va ocupar diverses posicions de tècnica i de junta, sobretot a la seva ciutat, Sant Feliu. Ara és cap de colla de la colla castellera de Sant Feliu, els Magentes, un grup molt jove i amb moltes ganes, que aquest 2016 celebra el seu vintè aniversari.  Parlem amb ell un divendres al vespre, just abans que comenci l’assaig de castellers.


Aquest 2016 feu 20 anys. Com esteu celebrant l’aniversari? 
S’està fent de tot, hi ha moltes activitats preparades. S’estan fent sortides, que han estat molt estudiades. Per exemple, d’aquí poc en farem una a Andorra i també se’n va fer una a Mallorca. L’actuació que es farà a Montserrat serà molt especial. I moltes sorpreses que no podem dir! S’està involucrant tothom i s’està intentant fer-ho tot de cara al poble. Per exemple, per la nostra diada del vintè aniversari no volem fer una actuació convencional. Ja hi haurà castells durant la trobada de colles, ja hi haurà castells durant les Festes de la Tardor, però pel nostre aniversari volem estar amb les altres colles de la ciutat, amb els gegants, els bastoners, els Diables… Que actuïn al mateix temps que ho fem nosaltres per celebrar el nostre vintè aniversari, i mostrar la relació que tenim amb el poble.

Quan serà, això? Tenim data? 
Sí, serà a finals d’octubre. Si no és l’últim cap de setmana, és l’anterior.

Com és la colla de Sant Feliu? 
És una colla que va tenir un punt molt alt al principi, quan es van crear altres colles, com la de Sant Andreu de la Barca. Quan vam aconseguir assolir castells de 7 molt ben fets, va haver-hi una davallada de gent que va començar a marxar. La colla va estar a punt de desaparèixer i ara ha tornat a reflotar una mica, a poc a poc.

I el casteller de Sant Feliu, com és?
Quin tipus de gent tinc a la colla? Gent molt nova, amb poca experiència. Això vol dir que s’està ensenyant molt i, tot i així, hem tornat a recuperar castells de 7. Millor o pitjor que abans? La veritat és que totalment diferents dels d’abans, perquè ara tirem més de tècnica i abans era més de força i orgull. La colla està creixent molt, som molta gent. En un assaig potent podem ser 100 o 110 persones, però amb poca experiència. I aquesta gent que tenim actualment, bàsicament són joves. I molt joves, amb molt de potencial.

Que també té el seu cantó positiu, no? 
Té la seva part bona perquè són els que portaran endavant la colla, i això està molt bé.

Al vostre web, quan animeu a la gent a venir, dieu que no fa falta cap tipus de condició física, no cal haver fet mai castells? 
És una de les coses bones que té ser de la colla de castellers, tothom hi té el seu lloc. Molta gent està molt equivocada amb el pensament que tots els que vénen a una colla castellera han de pujar per força. Pujar a un castell és una activitat, no és l’única, n’hi ha moltes altres. Un castell està format per la pinya, per la canalla, per l’estructura del tronc, per socis col·laboradors… Hi ha de tot! Evidentment, com més gent som, els castells són més segurs perquè hi ha més pinya. Tothom, els alts, els prims, els grassos, els no grassos, sempre tenen una posició i aquesta és la seva. Es tracta d’entendre i comprendre quina és la teva posició. Què és el que ens trobem molt habitualment? Que hi ha un nen petit que vol fer castells, ve, i qui s’acaba quedant és el pare, perquè descobreix que la colla castellera és una altra cosa al que s’havia imaginat i que s’hi troba a gust.

I aquest pare descobreix com és formar part d’una colla castellera? Pel que veiem a les xarxes socials, sou una mica com una gran família… 
T’explico el meu cas. Per mi realment sí que és com una segona família, ho és. Quan hi ha hagut coses importants a la meva família, com per exemple ara que tornaré a ser pare, jo ho vaig anunciar a la colla. El mateix que vaig fer a la meva família, també ho vaig anunciar a aquesta família. Per què? Perquè visc moltes coses, moltes emocions amb tota aquesta gent. El més bo i el més dolent, ho vius aquí. Quan jo estic fent un castell, hi ha una persona que em dóna suport, em dóna la força i intercanviem moltes coses. Compartim les decepcions i les alegries. I això, any rere any. Al final, el vincle és gran. Saps com és una persona, coneixes el seu caràcter, i al final tots acabem fent una mica com una família. Dins de castellers s’ha donat el cas de molta gent que ha vingut per inserir-se socialment. Gent mancada d’afecte, per dir-ho així, que ha vingut a castellers i han acabat contents. Així que la sensació aquesta que és com una família és força correcta.

Ens explicaves que portes molts anys aquí i ara parlaves d’aquells que arriben per manca d’afecte. Normalment, què fa que una persona faci el pas de venir a fer castells? No sembla com qualsevol altra activitat… 
Pensar que castellers és com qualsevol altra activitat és un error, perquè no ho és. castellers és una activitat cultural, partim d’una base cultural tradicional catalana. Però és una activitat que requereix un esforç físic important. Ja et dic, pot venir tothom, però no tothom ha de pujar. Hi ha gent que s’entrena especialment per fer aquesta activitat. Van a córrer, fan piscina, per tenir un to muscular correcte per aguantar tot el pes que els ve a sobre. I el mèrit acaba sent d’un nen petit que aixeca la mà. Per tant, tu t’estàs entrenant durant tot un any per aconseguir un castell que si el nen, fill teu o fill d’aquell de la colla, no aixeca la mà, no serveix de res. Per tant, has de treballar també el teu ego i l’ego col·lectiu.

La màxima expressió del treball en equip… 
És això! Que jo sàpiga, i ho hem parlat moltes vegades en congressos i xerrades, no hi ha cap activitat al món que sigui igual. Jo no conec res on hi hagi tant esforç col·lectiu perquè un nen aixequi la mà. I a més, no és només que el nen aixequi la mà, sinó que després s’ha de desfer, perquè aquí les activitats es fan i es desfan. Quan vas a un partit de futbol, fas un gol i s’ha acabat. Aquí no, aquí has de fer el gol i desmuntar-lo, és una mentalitat totalment diferent. Aquí la feina comença quan has fet el castell!

Llegim al vostre web: “Calçotades, carnestoltes, colònies, esports, bicicletades, paelles, sortides, excursions, caminades”. Avorrir-vos, no us avorriu, aquí. 
Intentem no avorrir-nos. És un col·lectiu molt gran de gent, on hi té cabuda tothom i intentem dur a terme activitats que siguin per a tothom. Aquesta és la realitat, però tot està vinculat al fet que al final l’objectiu d’una colla castellera és fer castells. El nostre punt àlgid és la nostra diada i les festes del poble.

Queden 5 mesos d’aquest 2016, on us hem de venir a veure? 
A tot. I no és la resposta fàcil, és la realitat. Per nosaltres la temporada no és com a les escoles o en el futbol. La nostra temporada comença al gener i acaba al desembre. El primer tram, l’escalfament, ja l’hem fet. La segona part, que comença al setembre, és on anem més forts. Totes les sortides que fem són límits, anem al màxim. I aquest any més encara perquè és el vintè aniversari. A les Festes de tardor ens volem lluir al poble, anirem al màxim. La trobada de colles es celebra cada deu anys i aquest any es farà a Sant Feliu per celebrar el nostre aniversari, anirem al màxim. El vintè aniversari, farem la nostra actuació amb les colles del poble, anirem al màxim. Ens han convidat els padrins d’Esplugues i Cornellà per anar a la seva diada amb colla gran, i anirem al màxim. El que volem fer és donar tota la força que puguem. Aquest segon tram de temporada serà fort. Serà molt fort!

Entrevista publicada a Fet a Sant Feliu el 7 de Juliol de 2016. Article original: http://www.fetasantfeliu.cat/entrevista/88997/per-la-diada-del-nostre-aniversari-volem-estar-amb-les-altres-colles-de-la-ciutat

Categories: CatalàTags: , , , , , , , , ,

martalacima

Journalist and content producer with years of experience in communications and project management in the private sector in Europe, the United States and Latin America.

I have managed communication campaigns and audio-visual productions for top clients including the United Nations Development Programme (UNDP), the European Commission, Eurocities, VISA, Sony-Ericsson, the Centre for Creative Leadership and DirecTV. As a journalist, I contribute with several media outlets producing content in English and Spanish. I fluently speak English, Spanish and Catalan and have a working knowledge of French and Portuguese.

I am an avid traveler, always ready to jump into a new adventure!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s