“La ràdio sempre s’està reinventant perquè és viva”

Foto: Marc Rius

Entrevistem Esteve Crespo, periodista i professor de la UAB, autor d’una tesi doctoral sobre la ràdio a Sant Feliu

Esteve Crespo, va presentar la seva tesi doctoral sobre la ràdio a Sant Feliu en un acte a l’Arxiu Comarcal la setmana passada. En la seva investigació, analitza la funció i l’existència de Ràdio Joventut de Sant Feliu (1948-1967) i de l’actual, Ràdio Sant Feliu (1981-).

Sant Feliu és una ciutat amb tradició radiofònica. Aquesta és una de les conclusions que podem extreure de la presentació de la tesi doctoral d’Ernest Crespo, “La radiodifusió a Sant Feliu de Llobregat: Adaptació de la comunicació de proximitat al context legal, econòmic, social i tecnològic”. Com va explicar la periodista i conductora del programa ‘El Mirall’ a Ràdio Sant Feliu Silvia Guillén, “la fortuna ha volgut que la presentació d’aquesta tesi coincidís amb l’aniversari dels 35 anys de Ràdio Sant Feliu”. Però la tradició radiofònica de la ciutat va més enllà, tenint en compte que Ràdio Juventud de Sant Feliu va operar a la ciutat entre els anys 1948 i 1967, pel que va ser un element d’oci importantíssim durant el Franquisme.

Esteve Crespo va començar la seva carrera periodística precisament a la ràdio de la nostra ciutat quan tenia només 17 anys, i ha acabat treballant en ràdio i televisió Ràdio Televisió Espanyola. A més, és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va presentar aquesta tesi, que va rebre una qualificació Cum Laude, el passat mes de febrer. En l’acte de presentació a Sant Feliu, abans del qual Fet a Sant Feliu va poder parlar amb ell, el periodista va assegurar que aquesta tesi “és un agraïment personal a Sant Feliu”


 

Com ha estat el procés d’investigació de la tesi, quines fonts t’han ajudat? 

Tota la documentació oficial que s’enviava a Barcelona o a Madrid ha desaparegut, no es troba als arxius. Només quedaven algunes coses a les fonts de l’ajuntament o bé que algun particular, com el Josep Déu, havia deixat a l’arxiu. He anat creuant dades amb d’altres fonts indirectes, com la revista Alba, que fins l’any 60 va recollir les programacions, i el Cornetín, el Dardo, que eren publicacions de Sant Feliu. També m’ha ajudat molt la documentació i posterior entrevista amb qui va ser director de la ràdio durant molts anys, gairebé tot el període, l’Emili Torras, que ara té 90 anys i se’n recordava de moltes coses. Així, he anat creuant dades i confirmant el com, què, quan i per què.

I pel que fa a la ràdio actual?

Es conserven molt pocs documents sonors, amb els quals d’alguna manera puguis reconstruir la història. Ha estat un procés d’anar encaixant en base a la memòria de la gent i de la meva mateixa, que vaig ser persona implicada almenys en els nou primers anys de la ràdio, i després també de coses que s’anaven recollint al butlletí i d’altres publicacions i testimonis orals. I així anar encaixant.

Com un trencaclosques. 

Exacte. És anar construint en base del no res allò va existir i el que es feia, sobretot pel que fa a Radio Joventut. En la ràdio actual, la gent és viva, té els records més presents i és una època més actual. Això també, des d’una perspectiva històrica, és complicat. Els temes històrics s’han de veure en perspectiva i de vegades hi ha qüestions delicades.

Però bé, el que jo he intentat a la meva tesi és partir del corrent dels que diu que la història també es va construir a partir del que van dir els mitjans de comunicació. Seguir la idea que la història d’un lloc, en aquest cas de Sant Feliu, es descriu per les coses que van passar, però que laràdio també pot construir part de la història, i té una gran aportació a la història de la ciutat.

Què et va fer decidir que la ràdio fos el tema de la teva tesi?

El meu primer període personal està molt vinculat a la ràdio. Jo vaig començar a Ràdio Sant Feliu l’any 81. Estava estudiant a l’Institut i havia de decidir com continuava, quina carrera feia. El fet de treballar a Ràdio Sant Feliu em va motivar a començar els estudis de periodisme. Ja m’agradava la ràdio però això em va incentivar.

Parlaves de Ràdio Joventut i Ràdio Sant Feliu. Entre totes dues hi ha un període de 15 anys en què no tenim ràdio a la ciutat. Hem vist que durant el franquisme la seva funció era més d’entreteniment mentre que en democràcia és de servei públic. Quines diferències trobes entre les dues, sobretot pel que fa a contingut?

Jo, de fet, parlo de dues ciutats i de dues ràdios diferents. Són dos operadors diferents i la ciutat mateixa és molt diferent en els dos períodes. En un cas estem parlant de la dictadura, on no hi havia llibertat d’expressió ni massa oportunitats d’oci. La ràdio és la modernitat del moment, un element d’oci per a moltes famílies.

L’èxit de Ràdio Joventut Sant Feliu va ser que era una ràdio modesta, amb una programació senzilla, molt estable en tot el període. Molt basada en la música, però bàsicament en la participació. La gent intervenia, participava per demanar discs, per explicar coses de l’artista en qüestió. La participació era sempre sobre l’oci, no sobre qüestions informatives o d’actualitat.

A partir de 1981, el paradigma és molt diferent perquè es tracta de tornar la veu a la gent, que puguin tornar a parlar obertament, lliurement i tinguin un espai on debatre. Aquesta és la gran diferència. Per això jo diferencio entre una ràdio comercial i d’entreteniment, com va ser Ràdio Joventut, amb la vessant ideològica, perquè no podem oblidar que el Centro de Juventudes n’era titular; i l’època actual, en la qual és un servei públic que crea l’Ajuntament. La gran diferència de concepció entre les dues ràdios és que ara estem en democràcia i llavors estaven en una dictadura.

Com afecta la ràdio a la societat santfeliuenca i a Sant Feliu? Quin rol compleix un mitjà com Ràdio Sant Feliu que no tingui per exemple Radio Nacional d’Espanya? 

Els grans mitjans no tenen la gran realitat del que passa a Sant Feliu. L’atenció informativa és cada cop més escassa. Si tu vius aquí, vols saber les coses que passen al teu entorn i vols participar-hi i opinar-hi. I ara també pots opinar sobre el que passa globalment, des d’aquí.

Què han fet tant Ràdio Joventut com Ràdio Sant Feliu? D’una banda, han projectat la ciutat arreu, han expandit el nom de Sant Feliu. D’altra banda, creen un ecosistema en el qual tot el que passa en aquella societat es comparteix dins de la comunitat. És un referent  informatiu. En aquest marc és on la Ràdio té sentit, és la comunicació de proximitat. Per exemple, en l’època actual activa el que anomenem la democràcia comunicativa: el ciutadà és molt actiu en el que passa i el que s’explica a la ràdio. També han organitzat actes, com el concurs de nous valors artístics de la ràdio antiga, que era l’Operación Triunfo o La Voz a nivell local. I actualment han tingut un paper important amb campanyes com la recollida de joguines. Provoquen accions dins de la ciutat i atrauen les entitats que troben una via de comunicació en la ràdio.

Parlem de mitjans de proximitat. Això també pot tenir algun risc. Has notat algun canvi en el contingut de la ràdio depenent del govern de cada moment o del context polític de Sant Feliu? 

El principal problema que ha tingut el model de ràdio en l’època democràtica ha estat la conjuntura econòmica. Ràdio Sant Feliu va tenir un revés molt important l’any 91, quan li van treure la llicència comercial i li van donar a un operador que no va emetre mai des de la ciutat, amb la qual cosa el Baix Llobregat és de les poques comarques que no té una emissora comarcal.

Als mateixos anys 90 hi va haver una certa crisi del model de les emissores municipals. Al 91 es legalitzen les després d’un calvari de 12 anys en el qual sempre hi havia hagut una amenaça de tancament. Això va coincidir amb una crisi econòmica, amb una situació deficitària des ajuntaments i amb un canvi en la societat del moment. La societat era una altra i les ràdios municipals es trobaven de sobte legalitzades però el seu model  va entrar en crisi. L’Ajuntament de Sant Feliu va apostar per mantenir la ràdio com a emissora municipal, però va ser l’any 2002, amb una certa recuperació de les finances municipals, quan es va tornar a apostar per la ràdio, traslladant-la de nou a Can Ricart, digitalitzant-la i començant un nou període.

I pel que fa a la part més política?

Només he trobat un període en el qual hi ha haver una mica de controvèrsia. Va ser al final del període del govern socialista amb Convergència, on hi va haver oposició entre el govern municipal i Iniciativa i ERC per dues raons: primera, pel funcionament del Consell de Comunicació Municipal i després pel que es considerava falta de pluralitat de la ràdio. De cop i volta, es va passar de no parlar mai de la ràdio als plens a parlar-ne cada dos per tres. Va ser un xoc polític. Quan Jordi San José va ser alcalde, van refer el reglament del Consell Municipal de Comunicació i es van acollir al Decàleg de Bones Pràctiques de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on hi havia unes línies mestres per garantir la pluralitat, l’ objectivitat de la ràdio.

L’anàlisi de la tesi arriba fins l’any 2014, quan Internet ja està més que establert. En la teva experiència, com ha afrontat la ràdio local el repte de les noves tecnologies i quins reptes vindran en el futur? Com pot competir Ràdio Sant Feliu amb els grans grups de comunicació que comentàvem abans? 

El seu gran valor és la comunicació de proximitat, és la seva eina mestra i és la que li dóna un gran poder. Pel que fa a les noves tecnologies, només cal veure que els estudis d’audiència avalen la salut de la ràdio a Catalunya. Però, estratègicament, el futur de la radio depèn de l’aliança que faci amb Internet. Per on apunten les coses? D’una banda, el receptor ja no és receptor, és un usuari i té eines tecnològiques que li permeten participar en la producció del programa. Això obligarà a renovar continguts i a canviar l’estructura de gestió dels mitjans. No serà la radio que concebíem fins ara sinó que potser estarem parlant d’una multi-plataforma.

Els mitjans digitals estan obrint una escletxa molt important perquè estan demostrant que pot haver-hi informació accessible i que la gent en pot ser part activa. A la ràdio passa exactament el mateix.  Internet és una oportunitat pel futur i depenent de com es faci aquesta aliança tindrà més o menys volada.

Hi ha un últim element que és molt important. Tu abans entenies que una ràdio local era per parlar de les coses del poble. Ara, la gamma de continguts s’amplia i un vídeo o un muntatge d’àudio fet a Sant Feliu pot tenir dimensió mundial i viralitzar-se. Estem en una dimensió totalment nova. En aquests 35 anys, Ràdio Sant Feliu ha fet l’aposta per tenir web pròpia, ara per tenir l’aplicació… Té una maniobrabilitat que no existia fins ara. El repte va molt més enllà, si els oients fins i tot poden incloure coses al guió del programa!

Llavors no és que la ràdio s’estigui morint sinó que s’està reinventant. 
Sí, sí, i tant, com ho ha fet sempre. La ràdio sempre s’està reinventant perquè és viva.

Podeu consultar la galeria d’imatges de la presentació de la tesi doctoral que es va fer la setmana passada a l’Arxiu aquí.

Article original: http://www.fetasantfeliu.cat/entrevista/82651/la-radio-sempre-sesta-reinventant-perque-es-viva