De casa senyorial a presó de pas

Foto: Marc Rius

Una taula rodona recorda la Torre de la Presó ara que fa 50 anys que es va tirar a terra

Ahir dimecres es va fer la taula rodona a l’Arxiu Comarcal on es va fer un recorregut per la història de la Torre de la Presó. L’acte es va emmarcar en les activitats de commemoració del 50è aniversari de l’enderroc d’aquest emblemàtic edifici de la nostra ciutat.


 

 

Dos dies després de la projecció del documental realitzat per l’arxiu comarcal “50 anys sense la Torre de la Presó”, arribava el moment de conèixer la història de l’edifici de la mà dels participants en la xerrada “50 anys sense una torre. Mirades des de la història i el record de la Torre de la Presó”.

El Sant Feliu dels primers segles

El tret de sortida a l’acte el va fer Jordi Giménez. L’historiador va explicar als assistents el que hi havia a Sant Feliu en l’època de la romanització. Entre d’altres, van ser els materials arqueològics que es van trobar en el moment d’habilitar el terreny per a l’enderrocament de la Torre de la Presó els que ens han aportat aquesta informació.

Per exemple, es va trobat un fragment de marbre blanc de Carrara de 20x40cm, que seria la part central d’un sarcòfag paleo-cristià, així com una llàntia i fragments de mur. Segons Giménez, aquestes restes “fan pensar que al segle IV hi havia població a Sant Feliu i que es va estendre fins als segles VI i VII, quan la cosa va canviar per les invasions musulmanes”.

Primeres referències de la presó

Tot i ser coneguda com a Torre de la Presó, aquesta no va ser sempre la funció de l’edifici. M. Luz Retuerta, l’arxivera comarcal, va explicar en la seva intervenció que no és fins al 1363 que es troba la primera referència segura del mas que contenia la torre. Després de passar per les mans de diverses famílies, la Pia Almoina, associació que ajudava els pobres, adquireix la torre l’any 1630. És llavors quan la torre “passa a ser el símbol del poder senyorial, de la justícia senyorial”, ja que esdevé la casa dels senyors, on es duran a terme les causes judicials. Aquesta funció es mantindrà fins i tot després de la transformació de les estructures de l’època, quan la Torre passaria a ser una presó de pas. Com explica M. Luz Retuerta, “és un nucli de poder però alhora un lloc molt viscut perquè era central a Sant Feliu i la gent el tenia molt vist”.

La torre durant la guerra i el franquisme

Precisament a la nova funció de l’edifici es va referir Josep Maria Gelabert, que no va dubtar en recalcar les “connotacions negatives” que l’edifici va tenir per a molts dels que el van veure actiu, “especialment per les condicions deplorables en què es trobava”.

Aquestes condicions van ser especialment dures durant l’època del franquisme, els primers anys del qual van ser estudiats per Neus Ribas, que va realitzar un buidatge dels expedients dels presos a la ciutat: “estaven un dia, dos com a molt tres a Sant Feliu i després anàvem, si eren homes, a la Model i si eren dones a Les Corts”.

1.500 persones van passar per la Torre de la Presó entre el 1939 i el 1943; d’aquests, 100 homes i 16 dones eren residents santfeliuencs, que van acabar tancats per delictes com la rebel·lió militar en el cas dels homes i el suport o auxili a aquesta, en el cas de les dones. D’aquest fet, Ribas en destaca “una altra vegada el caràcter subaltern per a les dones, que no les eximia de la duresa de la repressió. El fet d’incitar era tan greu com la rebel·lió en si”.

Jordi Amigó va explicar el cas d’un altre dels presos que va passar per la torre. Es tracta d’Alfred Aris, qui l’any 1936 era alcalde de Sant Just. El seu pas per la presó va ser especialment important perquè d’allà en sorgeix l’únic document gràfic que existeix de les condicions en què s’hi vivia: una auca que Aris va dibuixar.

El paper del patrimoni

Després d’aquest recorregut a través de la història de la Torre de la Presó, que els assistents a l’acte van alimentar amb els seus records, Esther Hachuel va fer una interessant reflexió sobre la funció del patrimoni i de l’estudi d’aquest i va parlar de totes les seves dimensions: “el patrimoni adquireix el seu valor a partir del sentit que li dona la societat i aquest sentit es canviant”, al qual Jordi Ferrer va respondre amb la següent reflexió: “Patrimoni es poder. I el patrimoni es fa des del present i s’acostuma a fer des del poder”. Després de totes les intervencions, els presents van poder compartir impressions en un animat debat.

Article original: http://www.fetasantfeliu.cat/noticia/76787/de-casa-senyorial-a-preso-de-pas