De ridículs va la cosa…

Obro l’ordinador i hi trobo dos missatges: “Marta… Millor no llegeixis res sobre la junta d’accionistes del teu equip.” i “Què passa amb l’Espanyol, que és TT a Twitter?”. Tenia la intenció de començar a seguir la retransmissió d’Esport3 però alhora, i tenint en compte que la meva connexió a Internet impossibilita en gran mesura un seguiment en streaming de qualsevol esdeveniment, decideixo fer una volta per Twitter.

El que em trobo em fa pensar que la imatge que tenia en les darreres setmanes, aquella de l’equip que no aconsegueix guanyar de cap de les maneres, si no pel mal joc, per les desafortunades actuacions arbitrals, aquella imatge que jo pensava que no podia anar a pitjor, efectivament podia. I és que les reaccions d’amics pericos, companys periodistes que porten anys cobrint l’actualitat del nostre club, i persones tant afines al nostre club com alienes a ell, mostraven que la imatge que estava donant la Junta General d’Accionistes no era, de ben segur, la desitjada.

Avui suposo que em tocaria parlar del fet que Collet sigui president -probablement també en podríem dir moltes coses. Al cap i a la fi, no recordo massa presidents als quals s’hagi demanat la dimissió abans fins i tot d’ocupar el càrrec. Però, com sol passar quan hi ha actes d’aquest tipus, perdem el que realment és important i acabem prenent un lloc destacat als mitjans quan menys ho voldríem. O no ens cansem de dir que no tenim protagonisme a la televisió pública catalana? Si quan ens el donen hem de fer aquest paper, potser millor seguir amb els mitjans pròpiament pericos.

Ha arribat un moment en el que una servidora ha perdut ja el compte de quantes vegades hem parlat en aquest club del tema de les banderes. Espanyoles, catalanes, blanc-i-blaves. He de reconèixer que el tema de l’estelada blanc-i-blava, independentment d’ideologies polítiques, em va fer gràcia. Tant que molts diem de no barrejar esport i política, no se m’acut una simbiosi millor per simbolitzar els dos sentiments d’aquell accionista. No obstant, i com he dit totes les vegades que m’ha estat possible, l’últim que aquest club necessita és entrar en aquest tipus de discussions (d’altra banda tant difícils d’evitar). Encara més preocupant és la reacció dels que no compartien la ideologia política d’aquest individu. Un espectacle difícil d’oblidar (de ben segur s’encarregaran de recordar-nos-el).

Em quedo, per acabar, amb un ‘tuit’ amb el que em vaig creuar per casualitat: “no hi ha derrota més humiliant que el que s’està vivint avui” . Enmig de la tempesta que està vivint l’Espanyol aquesta temporada, el que menys necessitava era una sacsejada com aquesta.

Article original: http://pericosonline.com/opinions/detall/5761/de-ridiculs-va-la-cosa