De ser català lluny de casa

Dissabte va fer dos mesos que vaig arribar a Santiago de Xile. Un país, curiós, amb ciutats europees però un Estat del benestar que es presenta com una fita llunyana; on la gent viu amb les portes obertes, feliços de tractar amb estrangers, però t’adverteixen que no hi confiïs, en els xilens; i on, quan dius que ets de Barcelona, pots esperar qualsevol tipus de reacció.

La gran majoria ho té clar: “¡AH! ¡Ahí juega Sanchez!”, diuen. Llavors, ve aquell moment, que inicialment se’m feia costa amunt, d’explicar que no, que sóc DE Barcelona, però no DEL Barcelona, i que existeix un equip en aquella ciutat, una mica més petit, força més pobre, i que no ha començat la temporada com voldria, però que també crea afició. Quan ja tres m’havien dit “claro, el Espanyol”, respirava més tranquil·la. Resulta que aquests xilens, la Lliga espanyola la coneixen millor que la xilena. Tot s’ha de dir, Alexis hi ha ajudat.

Seguint amb l’esport, hi ha qui hi reacciona d’una altra manera: “Sí, España, donde los futbolistas cobran millonadas pero el país está fatal, no?”. D’acord, probablement només es coneix el titular, que Espanya està fatal, però a ningú se li escapa que les coses no van bé. Ja són dos els taxistes que han hagut de tornar al seu país perquè, tot i portar una desena d’anys a casa nostra, ara no hi veien sortida.

Però, si alguna cosa em va fascinar d’aquest país és el gran coneixement que tenen del que podríem anomenar el fet diferencial català. Allò que els catalans son diferents, que parlen una altra llengua i que no els agrada Espanya. El primer dia de classe ja em va quedar clar: “Que a nadie se le ocurra decir que nuestra companera es española”. Sí, senyors, és inevitable que en aquests moments s’escapi un somriure. Com també ho és quan, després de la gran manifestació de la setmana passada, quan un milió i mig de catalans van sortir al carrer, els desconeguts et felicitin.
En definitiva, que Catalunya, i mes en concret Barcelona, es coneix arreu del món ja ho sabíem. Però resulta que no és només el futbol el que ho fa possible. Catalunya és coneguda per ser Catalunya. I això és mèrit dels catalans.