“Per què en català? Perquè som catalans”

Plenament centrats en la seva passió, la música. Així és com aquests cinc joves han aconseguit fer els seus somnis realitat. Són Amelie, un grup de pop rock americà (McFly, Simple Plan…) en català que està triomfant entre els adolescents. La seva cançó Per tu sona arreu, estan preparant una altra gira per aquest estiu i ja treballen en un nou àlbum.

Captura de pantalla 2015-06-01 a la(s) 19.39.42

Un disc, un èxit. Us ho esperàveu?

CARLES Ribes No. Sempre diem que Somiant desperts no és casualitat, és l’estat d’ànim que vivíem i que estem vivint. Estem molt il·lusionats.

ÀLEX Pla: Sabem que hem treballat molt i que portem estudiant música i tocant amb altres grups des de molts anys abans d’Amelie. Hem tingut la sort que ara ha culminat i el públic l’ha rebut molt bé, els estem molt agraïts. Però hi ha una feina darrere i vulguis o no, reconforta i omple molt.

Composeu pensant en algú? Qui és el ‘tu’ de les vostres cançons?

ALBERT Segú: En aquest primer disc, moltes de les cançons són vivències personals. Si més no, experiències de gent molt propera a nosaltres. Laura, per exemple, és cert que existeix; no es diu Laura però està basada en fets reals. Sempre és més fàcil així que haver-ho d’inventar.

Arribareu al punt d’inventar?

AS: Clar, tampoc et passen tantes coses (riures). Evidentment, en aquest sentit cal fer una mica de teatre. Però no és tan complicat, sempre hi ha algú que coneixes al qual li ha passat allò.

Com us repartiu les tasques dins del grup?

AS: De la composició me n’acostumo encarregar jo. L’Àlex és qui porta la gestió administrativa. El Marcel, els correus electrònics. El Carles s’ocupa de les xarxes socials i l’Edgar posa la part sexy delgrup (riures).

I per què en català?

AS: Perquè és la llengua en què parlem, en què pensem. Per què en català? Doncs perquè som catalans, no hi ha més explicació.

Penseu en el vostre públic com una majoria de noies de 15 anys?

EDGAR Regincós: És inevitable. Mai hem buscat un targetconcret però és veritat que la gent dels 12 als 20 anys podria ser el nostre públic potencial.

MARCEL Selva:  Nosaltres anem a fer la música que ens agrada i si a ells també, encantats. També ens hem trobat mares que diuen “és que m’encanta la música que feu” i vénen als concerts amb la filla.

Com es compagina l’èxit amb la vostra rutina?

AP: És molt difícil.

MS:Com es pot.

ER: En realitat, malament, perquè el grup cada dia t’exigeix més.

L’objectiu és el grup, més que els estudis…

AP: La nostra música és jove, nosaltres som joves i sabem que quan ho gaudirem més és ara. L’oportunitat la tenim ara.

AS: És un tren que passa una vegada. No vull haver de penedir-me d’aquí tres anys d’una cosa que no es tornarà a repetir. Evidentment, cal tenir estudis perquè has de tenir un futur al marge de la música. Però pots estudiar quan vulguis. S’ha de saber compaginar.

MS: És a dir, si l’Albert abans estudiava un mes abans, ara només ho fa una setmana abans… (riures).

Viviu en llocs allunyats els uns dels altres. Quan assageu?

AP: Aquest és el handicap. Fem dos assajos a la setmana d’entre quatre i cinc hores però de moment dóna prou temps com per seguir treballant en els nous temes. Després hi ha molta feina a casa de cadascú de practicar, composar…

MS: Això és la mínima part. Si hi ha promocions, doncs són més hores. ···

ER: I si hi ha concerts, ja ni us explico.

Quina és la fórmula perquè un grup d’amics músics tingui èxit?

MS: El primordial és l’organització. I l’amistat, clar. No només som companys de feina, sinó que fem allò que ens agrada amb els nostres millors amics.

CR: També s’ha de dir que tots cinc teníem grups anteriors i érem nosaltres qui tiràvem del carro per a que el grup funcionés. Per això no és gaire difícil treballar, perquè tots tenim voluntat i ganes.

Com us han ajudat les xarxes socials?

ER: Sempre diem que som un grup 2.0. En Marcel i jo ens vam conèixer gràcies a les xarxes socials. Amb Internet és més fàcil arribar a tanta gent.

Una anècdota especial?

AP: En un concert jo vaig caure de l’escenari. I això va ser la broma de la colla durant un munt de temps.

CR: Però també hi ha anècdotes boniques! (riures).

I per acabar, ens podeu dir alguna cosa del nou disc?

AS: Ah, què hi ha nou disc?

MS: Només podem dir que hi estem treballant.

Sílvia Pino i Marta Lacima