D’eufòries i ganes de somniar

Europa o salvar-se. Sembla ser que aquestes son les dues uniques opcions per a un Espanyol que, any rere any, viu en una muntanya russa. L’any que no es salva en l’ultima jornada, fa que els seus aficionats se sentin a un pas de Segona. Aquest any, les coses semblaven diferents. Europa League i fins i tot Champions van ser paraules que es van sentir sovint, per descomptat algunes de manera mes timida que d’altres. Al cap i a la fi, parlar de Champions no es pas cap tonteria, no?

Pero be, alq ue anavem. Quines son les opcions de l’Espanyol als inicis de temporada? Tingui l’equip que tingui, sempre sentim allo de “primer els 42 punts i despres ja veurem”. Pero si algun cop aquest discurs ha estat mes clar que mai, aquest ha estat enguany, quan l’equip va perdre algunes de les seves peces mes valorades i no va fer grans incorporacions.

Pero l’equip va comencar. I despres del tipic i comprensible periode inicial, les coses van comencar a anar la mar de be. L’equip guanyava, fins i tot fora de casa -qui ho hauria dit tres mesos abans?- i ja van comencar les eufories, perque l’aficio en te ganes i Europa semblava estar a l’abast. De sobte, l’equip punxa en quatre partits consecutius.

I el partit clau, contra el Rayo Vallecano de Tamudo, a casa, i en una situacio en que guanyar o perdre deia molt. Perque si normalment aquesta lliga es complicada, aquesta temporada ho ha estat especiamlent. Perque l’Espanyol va guanyar, va golejar i va deixar molt bones sencacions. D’haver estat un resultat diferent, no seriem a tres punts d’Europa, sino a mitja taula i no molt lluny del descens.  

Ja ha dit Mauricio Pochettino en la seva roda de premsa d’aquesta setmana que “al llarg de la temporada recorrem en aquest tipus de topics, cal confirmar dia a dia el que es fa”. Per tant, l’aficio que parli, que pensi en Europa i que somnii en una temporada vinent amb competicions internacionals. Pero cal tenir clar que aquest equip, basat en la seva majoria en gent sortida del futbol base blanc-i-blau, esta fent una campanya molt per sobre del que s’esperava l’estiu passat. Entraran a Europa o no hi entraran. Pero, retres? No, gracies!