Diuen que somniar és gratis

Una setmana dormint en Champions fa sentir la mar de bé. És d’aquelles coses que fan que somriguis al matí i, per què no, que siguis una miqueta més feliç. Aquesta setmana no ens canviarà la vida, d’acord, però sí que és cert que quan arribes a casa a la nit sempre és millor llegar que els teus jugadors diuen “és una situació de privilegiats i ens hem guanyat ser allà” (Raúl Rodríguez en la roda de França de dilluns passat) que sentir que el partit següent és, de nou, una final.

Així doncs, estem en Champions. I ho estem, sorprenentment, després d’haver tret només un dels darrers sis punts en dos partits que haurien d’haver estat, en principi, assequibles. Que Saragossa i Getafe et facin treure els colors no venia en el guió d’aquest Espanyol després del nivell que estava mostrant. Ja se sap, són aquells petits detalls que l’únic que fan és demostrar com n’és d’imprescindible un jugador. Joan Verdú.

Però ara no és el moment de parlar de la batuta d’aquest equip, ‘el bruixot de l’Eixample’ mereix un article per ell sol. Avui toca parlar d’un equip que ha perdut els dos darrers partits. Un equip que ha caigut davant dos equips als quals és clarament superior. D’un equip que, si mantingués el joc d’aquestes dues darreres setmanes, no entraria ni a Europa. Però també d’un equip que, tot i haver perdut peces fonamentals a l’inici de temporada –els sonaran els noms de Luis Garcia o Osvaldo- ha estat capaç de mostrar un nivell i uns resultats envejables amb una base de nois sorgits del futbol base.

Recapitulem, doncs. Dues setmanes per oblidar, sí. Però també una temporada en la qual aquest equip ha portat milers de persones a Cornella, a les quals ha fet gaudir amb molt bons resultats. Tot això, amb les destacadíssimes baixes d’homes com Sergio Garcia, Álvaro o Javi Márquez (semblava, quan es va lesionar, que l’Espanyol mai guanyaria un partit sense ell). I jugant sense davanters. Per tant, dubtar aquest equip, ara, per dos resultats dolents, seria quelcom semblant a un sacrilegi. S’entri o no a Europa, em trec el Barret davant d’aquest equip.

Article original publicat a laJornada.cat el 22 de Febrer de 2012.

Categories: CatalàTags: , , , , , ,

martalacima

Journalist and content producer with years of experience in communications and project management in the private sector in Europe, the United States and Latin America.

I have managed communication campaigns and audio-visual productions for top clients including the United Nations Development Programme (UNDP), the European Commission, Eurocities, VISA, Sony-Ericsson, the Centre for Creative Leadership and DirecTV. As a journalist, I contribute with several media outlets producing content in English and Spanish. I fluently speak English, Spanish and Catalan and have a working knowledge of French and Portuguese.

I am an avid traveler, always ready to jump into a new adventure!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s