Entre fredes i calentes

Álvaro ha marcat. Una gran notícia que per als més agosarats va significar la fi dels maleficis: la manca de gol de l’equip i la també manca, en aquest cas de confiança, del de Badalona. Però no ens enganyem. Fa quatre setmanes ja va marcar en el partit a camp del Màlaga. Vam fer la mateixa lectura, i tot va seguir igual.

És per això que avui no toca dir que tot això s’ha acabat, que ja torna el gol i que Cornellà tornarà a ser un fortí. Perquè aquesta temporada les sensacions a casa són menys segures que en les mateixes alçades s de la temporada passada. Serà pels àrbitres en alguns casos o per mala fortuna en d’altres. Sigui com sigui, fa setmanes que per cada bona noticia ens cau, com a mínim, una de dolenta. Si no aconseguim fer un gol ni per casualitat, lloem la solidesa defensiva que, és cert, ens està donant la sorpresa de la temporada després que ata fa un any dos el mal de cap de qualsevol seguidor de l’Espanyol. Si, per contra, el nostre davanter aconsegueix marcar el dia que menys s’esperava per les nombroses baixes atacants a les quals havia de fer front l’equip, el central regala una pilota a un jugador contrari perquè aquest marqui un gol que costaria la derrota.

Una temporada, la que va començar fa escassament dos mesos, certament sorprenent. Alguns es veuen a Europa mentre els altres asseguren que l’Espanyol no baixarà simplement perquè n’hi ha de pitjors. I si normalment són les dinàmiques de l’equip les que ajuden a entreveure la direcció en la qual van les coses, aquest any no sabem cap a on anem. Europa League? Mitja taula? Cinquè per la cua? En uns mesos ho veurem, però mentre la directiva, cos tècnic i jugadors ho tinguin clar i, sobretot, TOTS ho tinguin clar –no recordarem ara els darrers episodis viscuts per manca de comunicació- no hi ha raó per preocupar-se.