Quan els nens es fan grans

Ja fa uns anys que va arribar Pochettino a la banqueta de l’Espanyol i, des d’aquella meitat de temporada en la qual va aconseguir salvar l’equip in extremis fins avui dia, ja han estat dinou els jugadors que han debutat amb el primer equip blanc-i-blau. Una xifra, si més no, considerable, tot i que en una petita anàlisi pot demostrar que no són ni molt menys tots els que han acabat establint-se com a futbolistes professionals a la màxima categoria.

Només donant una ullada a l’equip titular del darrer diumenge, cinc eren els jugadors sortits de la pedrera i tots ells de la mà del míster actual, Mauricio Pochettino. Si anem més lluny, els tres canvis que l’argenti va fer, van incorporar al terreny de joc nois que fa poc més d’un any eren jugadors del filial.

Mauricio Pochettino ha rebut tantes crítiques com lloances des del moment en què va agafar les regnes de l’equip. Una servidora era la primera a dir que pedrera sí, però tampoc en massa. Però, com diuen, “qui no arrisca no pisca” i Pochettino ha tingut el valor de donar l’oportunitat a joves que, d’una altra manera, seguirien, amb sort, a Tercera Divisió. Alguns d’ells, després de dues temporades són ja considerats veterans de l’equip. Casos com el de Javi López, Javi Márquez o Álvaro Vázquez –un dia d’aquests parlarem de la renovació dels dos darrers- ja donen per bons tots els debuts que no han sortit tan bé. D’altra banda, la pacífica competició entre Jordi Amat i Rauul Rodríguez per un lloc a l’eix de la defensa és apassionant, dos jugadors en plena forma i, com qui diu, acabats de sortir del forn que estan posant en un seriós compromís Mauricio Pochettino.

D’altres casos estan encara en cocció com els ja debutats però encara no amb l’èxit dels anteriors, com Eric López, David López o Manu Molina. I, malauradament, però com ja es podia esperar, en tenim alguns que, tot i debutar en la primera temporada de Pochettino, han volat cap a altres terres -casos com els de Marc Pedraza o Azrack.

Sigui com sigui, Cristian Gómez va ser aquest cap de setmana el darrer d’una llarga llista amb la qual Pochettino està il·lusionant qualsevol perico. I en una època de crisi com l’actual, en la que ni els clubs més importants se salven –encara menys un Espanyol ofegat pel crèdit sindical- és importantíssim poder confiar en els jugadors de baix, els de la casa. I si fins i tot s’arriba a fer negoci amb algun d’ells com ja hem vist que és possible, molt millor. Quina de les dues opcions és millor, encara no ho sé. Veurem quina és l’opinió del club quan es resolguin el parell de fronts oberts.