De com esdevenir ex

Aquesta setmana, la cosa va d’exs. Dels que ja ho eren i dels que ho són des d’ahir mateix. Osvaldo i Sielva són, a hores d’ara, les dues cares d’una mateixa moneda. Un rectifica les que van ser les seves paraules i intenta arribar a una afició que es va quedar desencantada després de la seva marxa. L’altre, surt per la porta del darrere del club que el va veure debutar a Primera divisió tres anys enrere.

Osvaldo, el que va ser màxim golejador de l’equip la temporada passada, ídol de l’equip pels seus gols i pel seu caràcter, el que assegurava voler ser capità de l’equip una setmana abans de deixar d’anar a entrenar per forçar la seva marxa a la Roma. L’italo-argentí s’ha convertit aquesta setmana en internacional amb Itàlia. I ha trobat en aquest fet l’excusa per disculpar-se (o fer-ho entendre) per les seves actuacions. Assegura que sense l’Espanyol no hauria arribat a ser internacional. Un detall que no fa oblidar unes accions molt poc professionals quan encara formava part de la plantilla blanc-i-blava.

Óscar Sielva, per la seva banda, fa anys que és l‘eterna promesa blanc-i-blava. I un dia en què se’l va perdre de vista. I aquesta mateixa setmana firmava la seva sortida del club cap al Màlaga de Pellegrini. El d’Olot ha assegurat que des del club no s’ha confiat en ell, unes paraules més comprensibles en el cas d’un jugador que, tot i les expectatives dipositades, va veure la seva carrera en blanc-i-blau truncada per una fractura de clavícula al mateix temps que Pochettino es feia amb la banqueta perica.

La diferència entre els de casa i els de fora queda, en aquest cas, tan palesa com en altres moments. La diferencia es troba en els mètodes que els diferents jugadors han utilitzat per sortir del club. Imaginin que només la reacció que tindria l’afició en veure Zabaleta per Cornellà o com han actuat quan ha tornat Gorka. Si ho comparem amb la que podrien tenir en tornar a veure Osvaldo, què ens queda? El que està clar és que no costa res per a un futbolista comportar-se professionalment fins al final i que els fruits que això deixa són, sense cap mena de dubte, molt més profitosos. Perquè no ens oblidem que el que envolta el món del futbol va molt més enllà dels partits de diumenge.