Mals de cap en blanc-i-blau

Si hi ha dos temes recurrents darrerament -i, possiblement si mirem enrere també- en les converses entre els aficionats de l’Espanyol, aquests són els arbitratges i la manca de gol.

El primer va deixar de ser, mesos enrere, simplement anecdòtic. Després que Delgado Ferreiro amonestés Romaric tenint l’ull com el tenia, i que Fernández Borbalán ignorés fins a tres penals en el partit del passat cap de setmana, recentment ‘han publicat les dades que demostren que aquests no són fets imaginats a casa nostra. L’Espanyol és l’equip més perjudicat pels àrbitres i només ens fa falta fer un cop d’ull a la classificació per veure que, si s’haguessin aconseguit els tres punts que els arbitratges van impedir obtenir, l’equip es trobaria cinquè a la taula, a només dos punts de Champions. Però això no és res que sorprengui als que hem seguit tots els partits de l’equip, no només aquesta temporada, sinó també les anteriors.

I, per si no en tenim prou amb els punts perduts per culpa dels àrbitres, el gol tampoc està de cara dels blanc-i-blaus. Només nou gols en 16 partits és una mitjana pobra, tot i que se n’hagi tret un bon rendiment. Álvaro i Thievy, amb 20 anys, no tenen la picardia necessària per ser el principal golejador d’un equip i Sergio García, tot i l’esplèndid inici d’aquesta temporada en comparació amb l’anterior, tampoc acabarà l’any havent marcat desenes de gols.

Tot i la rendibilitat que s’està traient als gols marcats -mèrit indiscutible d’una magnífica feina defensiva de l’equip- s’esperava un inici de temporada pitjor del que s’està donant. Álvaro acabarà agafant la confiança necessària per ser el golejador que necessita l’Espanyol. També Luna, que la setmana passada va marcar en la victòria del Nàstic, ha assegurat que es sent prou madur com per tornar a l’Espanyol. Però fins que aquests joves futbolistes trobin el seu moment, l’equip necessita un ‘9’9. I amb urgència.