A cop d’ull

Hi ha coses que mai canvien. I una d’elles és, com no podia ser d’una altra manera, després del cap de setmana que hem passat, els polèmics arbitratges que ens acabaven fent perdre un partit. Com a mínim, mai canvien en el nostre bàndol, en aquell dels equips petits als quals no costa res xiular una pena màxima. total, deuen pensar els àrbitres, pocs són els que es queixen.

Però no estem aquí per criticar els equips grans i mediàtics que, no ens equivoquem, són dos i, per més que tinguin queixes mútues sobre els arbitratges, tenen poc a veure amb la resta. El que molesta no pes que aquests clubs tinguin un tracte diferent i es barallin entre ells -si fos el nostre cas segurament faríem el mateix, que quan toquen el de casa, sempre ens ho prenem més seriosament. El que molesta, i és aquí on apareixen declaracions com les de Joan Collet, és la diferència de criteris dels que se suposen són neutrals, així com el paper dels mitjans de comunicació en tot aquest batibull.

Com deia el conseller delegat de l’Espanyol en acabar el partit, si aquest penal hagués estat sobre el Barça -o sobre el Madrid, m’atreveixo a afegir- hauríem tingut penal per setmanes. I, efectivament, és així. Per nivell d’audiència, per conviccions pròpies dels periodistes o pel que sigui, hi ha equips que, tot i patir força més injustícies que els altres, acaben quedant a l’ombra. O és que algú s’ha plantejat en algun moment que Delgado Ferreiro acabés a la nevera?

Així doncs, poc queda per fer. S’ha retirat la targeta a Romaric, ja és un pas. Però el penal ningú l’anul•la, l’Espanyol ha perdut un punt que tenia al sarró i la impotència per no poder fer res contra aquestes decisions segueix afectant els jugadors. Al final resultarà que les iniciatives de l’afició, com dedicar tots els càntics en contra l’àrbitre a Iturralde o com la recollida de firmes que van dur a terme per retirar la targeta de Callejón, són l’únic que fa efecte.