Si així construim el futur…

Des que vaig iniciar aquest espai per parlar de l’Espanyol, tota reflexió ha anat dirigida al primer equip. Avui, però, em permetran que m’allunyi una mica d’aquest mal hàbit i em dediqui a uns jugadors dels que sentim parlar tant i dels que, probablement, no coneguem n un nom. Es tracta dels jugadors del Cadet B de l’Espanyol, que el darrer cap de setmana van patir uns fets tan insòlits com lamentables.

Però posem-nos en antecedents. El partit en joc era un Santa Eulàlia – Espanyol, presumptament ja escalfat prèviament pels locals. Els problemes apareixen quan des d’abans del partit es fa una crida per a que assisteixi (força) més públic de l’habitual i s’increpi i intimidi els jugadors. Ni l’entrenador del Santa Eulàlia ni el mateix àrbitre van ser capaços de fer un pas endavant i parar una pressió difícilment suportable pels joves jugadors.

Qualsevol que s’hagi mogut amb les categories inferiors de qualsevol club pels voltants de Barcelona sap que aquesta és només una de tantes situacions que han estat fora de lloc i que es repeteixen setmana rere setmana sense que ningú faci -o pugui fer- res per impedir-ho. Insults, amenaces i agressions són una constant en un entorn en el que hauríem de parlar de joc, educació i companyonia.

L’esport sempre s’ha considerat un dels millors vehicles per educar els nens. És aquesta l’educació que se’ls vol donar? En el moment en el que des de mateix club, o els mateixos entrenadors, es promou la violència o, sense arribar tan lluny, maneres de jugar menys netes del que tocarien, s’està contribuint a la pèrdua de l’educació d’aquella persona. Pitjor és quan són els pares els que defensen una competitivitat contra els mateixos companys que el fill ni entén ni comparteix.

El d’aquest darrer cap de setmana és un exemple més -en aquest cas, segurament, portat a l’extrem- del que no hauria de passar en un camp de futbol. Encara menys, quan els jugadors són nanos de catorze anys amb l’únic objectiu de jugar una estona a futbol. Probablement, és poc el que podem fer per evitar-ho, però si l’única manera d’aconseguir que aquestes coses no passin són les sancions, tocarà sancionar. Tot sigui per tenir un esport més net i per no haver de fer-nos ressò de notícies com aquesta en un futur.

Article original publicat a laJornada.cat el 27 d’Octubre de 2011.

Categories: CatalàTags: , , , , ,

martalacima

Journalist and content producer with years of experience in communications and project management in the private sector in Europe, the United States and Latin America.

I have managed communication campaigns and audio-visual productions for top clients including the United Nations Development Programme (UNDP), the European Commission, Eurocities, VISA, Sony-Ericsson, the Centre for Creative Leadership and DirecTV. As a journalist, I contribute with several media outlets producing content in English and Spanish. I fluently speak English, Spanish and Catalan and have a working knowledge of French and Portuguese.

I am an avid traveler, always ready to jump into a new adventure!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s