Volem? Podem!

Fa tres anys, en l’inici de la temporada 2007-2008, l’Espanyol treia com a campanya de captació de socis el lema ‘Volem?’. I sí, ells volien. Volien volar arreu d’Europa i volien conquerir allò que encara els quedava pendent -no cal que recordem la UEFA de tres mesos abans. Però no. No van volar. Al contrari. D’aquella temporada endavant, les actuacions de l’equip han estat més aviat modestes -exceptuant, si volen, l’any passat, en el que es va crear una il·lusió que, com passa sovint, acabaria en el no-res.

Però qui no recorda aquell partit a Pamplona un any després del ‘Volem?’ en el que qualsevol perico es va veure condemnat al pou de Segona. Aquell era un dels primers partits de Pochettino a la banqueta blanc-i-blava, I tot i que com es podia esperar no va conquerir Europa, va aconseguir una salvació quasi impossible que el convertiria des d’aquell moment en el referent d’una afició orfe d’ídols.

Dos anys i mig després, ja podem dir que la gestió de l’argentí com a tècnic de l’Espanyol es caracteritza, entre d’altres moltes coses, per grans partits a casa i grans decepcions lluny de Cornellà (o Montjuic, quan va arribar el tècnic).

Els jugadors són els mateixos tant quan es juga a casa com quan es juga a fora. Les ganes de guanyar, esperem que també. Però el que no pot canviar és l’actitud. L’equip ha entrat en una espiral de desconfiança que no els permet tirar endavant els partits. Si s’aposta per jugar a l’atac, a tocar i a fer bon futbol, que es faci des del primer moment. Despertar-se al minut 20 o, en el millor dels casos, al 10, sovint comporta haver de remuntar resultats innecessàriament.

El darrer partit a camp del Saragossa va demostrar, deixant de banda un resultat dinal certament injust, que si volem, podem. La qualitat hi és i la il•lusió d’aquests futbolistes, també. El que falta és sortir des del primer segon a guanyar els partits. I a veure si així, la temporada 2011-2012 pot passar a la història per alguna cosa més que pel rècord de minuts sense marcar fora de casa.