Aquesta sí que és casa nostra

El darrer anunci de la Federació de Penyes de l’Espanyol fa una crida, com tants altres vídeos que hem vist abans, a l’afició del club, a la seva unió i a com aquesta ajuda l’equip a aconseguir algunes de les seves fites. Tot i així, és un anunci peculiar. I no ho és perquè el seu protagonista estimi l’Espanyol i ho posi de manifest, sinó per una frase en concret: aquella que diu que “hem tingut tres cases, que sempre hem portat al cor”. Efectivament, els pericos han tingut dues cases en propietat i la de lloguer la van fer tan seva com van poder. Només fa falta rememorar aquella malaurada UEFA del 2007, en la que l’equip va aconseguir fer front a algun gran d’Europa com el Werder Bremen, amb l’afició sempre al seu costat. Però d’aquí, a comprar Montjuic amb Sarrià o Cornellà, hi ha un pas força gran.

Des del passat dos d’agost del 2009, són molts els partits que no s’han guanyat només per l’esforç de l’equip -que, en cap moment posaré en dubte- sinó per l’empenta que els dóna tenir l’afició al seu costat, animant durant els noranta minuts. Cornellà-el Prat arriba, doncs, on els seus jugadors no aconsegueixen arribar. Els jugadors es senten segurs, capaços de superar qualsevol repte, tal com els nens al pati quan toquen “casa” per passar a ser lluny de qualsevol perill. Partits com l’empat a dos contra el València o les victòries per la mínima contra Athletic i Osasuna, són fites aconseguides no només pels futbolistes del terreny de joc, sinó per totes les persones que els envolten i no deixen d’animar ni un segon, per la “casa”. Si no és així, no s’entén com els mateixos jugadors can guanyar onze partits a casa i en van perdre tretze com a visitants.

Aquesta temporada comença pel camí de l’anterior. Amb una derrota al camp del Mallorca fa dues setmanes, semblen arribar els fantasmes de la temporada passada. Però el que preocupa no és això, que bé por haver estat un mal dia sense més repercussió, sinó om en una lliga en la que els dos primers llocs ja estan assegurats i en els enfrontaments de la resta qualsevol pot guanyar, un punt és or. L’inexpert Espanyol que deixa el mercat d’estiu -tenint en compte que pocs jugadors han disputat una cinquantena de partits a primera- no es por permetre perdre els punts de casa, ha que en els de fora, com Mallorca ens va demostrar, tenim les de perdre.

Els jugadors posaran la il•lusió. Aquesta il•lusió que els pericos han tornat a perdre en el que durava el mercat d’estiu, aquell període en el que cada any s’espera la notícia negativa. Molts arriben confosos, desil•lusionats o simplement enfadats. Però això no és excusa: “el fortí de Cornellà” guanya partits, partits que no es guanyaven els deu anys que es van passar a Montjuic i que no es guanyaran sense el suport de tots. Tal com deia una altra campanya, “som grans pel que sentim”. I això que sentim ens ha de portar a Cornellà a animar els de casa, els nostres.