Presentats els darrers fitxatges de l’Espanyol

Pandiani torna al que ja va ser el seu equip fa cinc anys i Romaric arriba després de tres temporades al Sevilla. Les dues incorporacions ofereixen la seva experiència en el futbol espanyol.

Els darrers fitxatges de l’Espanyol en el recentment tancat mercat d’estiu han estat presentats a l’estadi Cornellà-el Prat. Els dos jugadors arriben amb gran experiència a la Lliga, i aportaran al club l’experiència que ha perdut amb les ventes de jugadors importants com Luis García i Osvaldo.

Walter Pandiani -que vestirà el dorsal 20- arriba des d’Osasuna, després que l’any passat es frustrés la seva incorporació. Tal com ell ha afirmat, tornar a Barcelona era una de les seves prioritats per la seva família: “no em sento un estrany. Des de que he arribat, només veig cares conegudes”. Respecte als canvis que ha patit l’equip els anys que ell no hi ha format part, assegura que “han canviat moltes coses, però la família seguirà sent la mateixa família unida”. L’uruguaià pretén aportar “el meu grau d’experiència i la il·lusió d’un nen petit”.

Romaric, per la seva banda, era un dels objectius inicials dels tècnics tot i que, tal com Ramon Planes afirma, “ha estat un fitxatge en silenci perquè sabíem de la seva dificultat”. Respecte a les variables que comportarien la compra del jugador per part del club, Joan Coller les defineix com “tan ambicioses com ho és el jugador i com ho és el club”.

El migcentre de costa d’Ivori ha destacat la seva il·lusió pel projecte blanc-i-blau: “quan el meu representant em va parlar de l’Espanyol, va per la meva prioritat”. Romaric considera que la seva tasca aquí és “intentar tirar endavant els objectius del club i em vull quedar molt temps, perquè és un equip molt fort”. Quant al dorsal, el de costa d’Ivori portarà l’11, número que vestia Joan Verdú, que passarà a ocupar el 10 de Luis Garcia.

Finalment, pel que fa al fitxatge frustrat d’El Mandaoui, Ramon Planes ha destacat la “línia de coherència econòmica” que el club està seguint darrerament i la impossibilitat de trencar-la per un únic fitxatge.